S'iniciarà
la classe plantejant al grup l'activitat proposada, en aquest cas
“El conte de la tortuga”. Mitjançant aquesta temàtica, els
infants s'asseuran en forma de semicercle, per a que tothom pugui
veure l'educador mentre explica el conte. El conte que s'explicarà
és el següent:
"Fa
molt de temps, hi havia una tortuga molt maca que tenia 3 anys, i que
es deia Manel . A ella no li agradava massa anar a l'escola a jugar
perquè havia de compartir les joguines amb altres infants i a casa
seva eren totes per a ella. Preferia estar a casa amb el seu germà i
amb la seva mare . A més es comportava malament amb els companys
perquè quan volia les joguines que ja tenien altres infants, sense
pensar anava i els agafava sense demanar-les i aquests s'enfadaven
sovint amb ell. Per això no tenia quasi amics i els nens i nenes
del seu grup ja no volien jugar amb ella. Això si quan a en Manel
li venia de gust, els demanava si podia jugar també.. i llavors quan
li deien que no, ella encara s'enfadava més i més. Alguna vegada si
la mestra l'ajudava els deixaven participar en algun joc, però
sempre acabava barallant-se i enfadat.
Un
dia que estaven tots asseguts a les taules pintant unes flors molt
maques per decorar l'aula per a l'arribada de la primavera, va
demanar el color verd a la companya que tenia al seu costat i com
aquesta li va dir "quan acabi de pintar aquesta fulla te'l dono"
i ella el volia ja, li va agafar sense esperar i a més li va trencar
la seva flor. La companya va començar a plorar, la mestra va anar a
parlar amb la tortuga, li va preguntar molt seria" a tu
t'agradaria que t'ho fessin això?" i li va fer tornar el color
a la companya i demanar-li perdó amb un petó. Desprès li va donar
una flor nova per a que continués pintant i va agafar la flor d'en
Manel i no li va deixar acabar-la. En Manel llavors es va tornar a
enfadar un cop més.
Al
dia següent, no volia anar a l'escola perquè se sentia molt
malament, però els seus pares havien de treballar i la seva mare el
va acompanyar, pel camí anava pensant que intentaria portar-se bé,
compartir les joguines, no molestar als companys... i es van trobar
al vell senyor Tortuga , el més savi del seu poble, i que tenia més
de 100 anys.
Quan
el senyor Tortuga va veure al Manel li va preguntar perquè estava
tan trist, i aquest li va explicar el que li passava, que sempre es
portava malament i que no tenia amics per jugar. El senyor Tortuga li
va somriure i li va dir que comprenia el que li havia explicat perquè
feia molt de temps, abans que fos tan savi , ell també s'enfadava
quan el renyaven perquè feia coses que no estaven bé. El Manel es
va sorprendre, i li va preguntar com havia après a portar-se bé .
El senyor Tortuga li va dir : "Bé , Manel, he après a
utilitzar el meu protector natural , la meva closca " .
"
Tu també pots amagar-te en el la teva closca sempre que tinguis
sentiments de ràbia , quan tinguis ganes de cridar, de pegar o de
trencar coses . Quan estiguis a la teva closca pots descansar fins
que ja no et sentis tan enfadat . Així que la propera vegada que
t'enfadis, fica't a la teva closca!
El
senyor Tortuga li va explicar al Manel que havia après a dominar en
les situacions difícils ficant-se en la seva closca, respirant
profundament i relaxant-se(deixant anar tots els seus músculs ,
deixant que pengin mans i peus, no fent res de força amb la panxa,
respirant lentament, profundament). A més, pensava coses boniques i
agradables mentre s'estava relaxant .
Després
pensava en la situació en què es trobava i en quina seria la millor
solució. l així és com va arribar a saber moltes coses i tenir
molts amics.
En
Manel va pensar que era una bona idea. Quan va arribar a l'escola, i,
com cada dia, es va treure les sabates, al igual que els seus
companys. Va pensar en córrer a llençar pels aires les sabates dels
demés, però se'n va recordar d'allò que li havia dit el senyor
Tortuga. Es va ficar al seva closca i va recapacitar, es va relaxar.
D'ençà de la seva trobada amb el senyor Tortuga, va anar més a
gust a l'escola cada dia, ja que tenia molts amics, i la seva mestra
i els seus pares estaven molt contents amb ella. Va deixar de
sentir-se enfadada i trista. Ara se sentia alegre i bé.
Vosaltres
també podeu fer el que fa el Manel. Quan estigueu molt enfadats
perquè us ha passat alguna cosa que no us ha agradat, us podeu ficar
a la vostra closca, relaxar-vos i pensar què és el que hauríeu de
fer".
Una
vegada s'acaba el conte es passa a fer pràctiques de com calmar-se
en situacions conflictives. Primer es posaran de bocaterrosa al
terra, deixant espai entre ells per a que no arribin a molestar-se.
Posteriorment realitzaran estiraments que l'educador anirà
explicant, estirant i arronsant els músculs de les extremitats.
Seguidament s'aixecaran de terra, i faran una altra activitat. Aixi
se'ls guiarà:
-
Ara veurem com fem la nostra closca, també dempeus! Serà molt
divertit!! És una nova forma per a relaxar-se, i veureu que és molt
fàcil. Quan veiem que ens estem enfadant per alguna cosa hem de
recordar "pensar
com una tortuga".
-
Hem de quedar-nos quiets, enganxar les mans al cos, i cridar cap a
dins: STOP.
Només
ens podem sentir a nosaltres mateixos!!! Estem a la nostra
meravellosa closca imaginària!!
-
Respirem profundament tres vegades per a calmar-nos.
-
Pensem en una solució al problema, o una manera de comportar-nos
millor. Ho apliquem tants cops com sigui necessari
D'aquesta
manera trobarem millors solucions quan estiguem enfadats, i els
nostres amics ens ho agrairan. Podrem jugar tots junts en harmonia i
calma.
Ara
si que estem tranquils!!
Finalitzada
aquesta activitat tornaran a seure en semicercle, tot esperant que
l'educador els anomeni, i els assigni parella per a fer l'activitat
del pot. Fem
seure en una cadira a un dels alumnes, mentre l'altre va omplint un
pot amb llapis de colors. Quan el pot sigui ben ple li demanem que el
deixi a sobre de la taula, i que segui. Seguidament, el seu company
ha de buidar-lo de la manera que cregui més adequada, bé amb
suavitat o girant-lo fent-ho caure tot. Preguntem al qui ho ha
omplert com se sent. Quina és la seva reacció? Li demanem que posi
en pràctica el que hem après al conte que hem explicat abans. Que
encara que estigui empipat intenti calmar-se.
Després
fem el procés al revés, i intercanviem els papers. Quan arribi el
moment de tombar-ho, recordarem el protagonista del conte, i
l'implicat recordarà, o no, allò que ha après i experimentat
anteriorment. Potser la seva reacció no és la mateixa si es para i
pensa com s'ha sentit abans amb el que ha fet el seu company.
Aquesta
activitat la podem fer diversos dies, i anar analitzant les reaccions
dels infants, si progressen en el seu autocontrol. Quan
acabi l'activitat es farà un petit debat sobre allò que han
experimentat.

No hay comentarios:
Publicar un comentario