domingo, 18 de mayo de 2014

Benvinguts !!!

Benvinguts al bloc “DESCOBREIX-TE”!!!
Som el grup A.R.E.A.6, un equip de futurs educadors que estem realitzant el nostre projecte de final de grau. Hem decidit que seria interessant compartir-ho amb tothom que estigui relacionat amb el món de l'educació i fer-ho en un bloc. Ja que creiem que en aquest moment és un mitjà de comunicació excel·lent, força entenedor i vistos, a través de la qual us podem presentar el nostre projecte d'atenció a la infància relacionat amb el món emocional dels infants.
El que pretenem amb el projecte “Descobreix-te” és construir la base per desenvolupar la intel·ligència emocional en els infants. En concret amb la UD “Primavera positiva” que hem desenvolupat com a part del mateix, l'objectiu serà aprendre a controlar les emocions negatives, fomentant i reforçant les emocions positives. A més d'ajudar els infants a establir relacions socials satisfactòries, aconseguint per tant “infants feliços”.
Us hi esperem!!!



Qui som?
Som el grup A.R.E.A.6 i creadores d'aquest bloc. 

 



Ana






Juan Luis
                      



Begoña   






Anna

                           



Sandra     
                                                                                                                             






Irene

PRESENTACIÓ PROJECTE DESCOBREIX-TE


"Les caixes de les emocions"

Aquesta és una activitat d´avaluació inicial, per tant el primer que es vol saber és el nivell de coneixements que tenen els infants sobre les emocions i a partir d´aquests coneixements, s'introduiran de nous.
Aquesta activitat es desenvoluparà en dues sessions i tres fases:

PRIMERA SESSIÓ” ( Matí ):

- Primera fase:

Desprès de fer el “Bon dia” els infants es quedaran asseguts al mateix lloc, i l´educadora en gran grup(GG) els dirà que avui parlaran dels sentiments i de les emocions i que uns amics follets els ensenyaran les seves cases.
Començarà l´educadora a explicar com se sent ella mateixa avui:
- Sabeu una cosa? Avui al matí no trobava un mocador molt maco que em van regalar, al principi m´he enfadat moltíssim perquè no el trobava i m´agradava molt, he començat a buscar i a buscar i com no estava per enlloc m´he posat molt trista, el meu fill m´ha ajudat a buscar-lo i al final l'hem trobat a sota del llit, per això avui porto aquest mocador tant maco i estic molt i molt contenta.
Un cop que l´educadora ha explicat com es troba i per saber que coneixements tenen els infants de les emocions, començarà a parlar de com se senten avui ells i de les emocions que coneixen. Es important que si durant la conversa algun nen/a està trist o té alguna necessitat, ho intentem solucionar entre tots.
Un cop l´educadora ha pogut saber una mica el que els infants coneixen, els explicarà una història per introduir l´activitat del dia.
Us vaig a explicar una historia d´uns fullets que a partir d´ara seran els nostres amics i sempre estaran a la nostra aula per quan els necessiteu.
- Hi havia una vegada tres fullets que eren molt amics i vivien un al costat de l´altre, un era el fullet “enfadat” (l´educadora amb llenguatge gestual farà cara d´enfadada, posant una mirada fixa, ulls feroços, celles juntes i cap avall i estrenyent les dents), que vivia a la casa de color vermell (l´educadora els mostrarà la capsa), desprès hi havia el fullet “trist” (l´educadora amb llenguatge gestual farà cara de tristesa, fent caure les parpelles, engolant les celles cap a dalt, i estirant els llavis en horitzontal), que vivia a la casa de color blau, (l´educadora els mostrarà la capsa), i finalment estava el fullet “alegre” (l´educadora amb llenguatge gestual farà cara alegre, contraient el múscul que va del pòmul al llavi superior (múscul cigomàtic) i el que envolta l'ull (múscul orbicular), aixecant les galtes i fent aparèixer les “potes de gall”), que vivia a la casa de color verd, (l´educadora els mostrarà la capsa), i un matí de primavera, quan es van llevar van veure que les seves cases estaven molt boniques, plenes de papallones i flors, i van decidir ensenyar-les a tota la gent del seu poble.( L´educadora els ensenyarà un munt de fotografies de persones alegres, tristes i enfadades).
Quan la gent va arribar, van escollir la casa que més li agradava, per exemple hi havia un senyor que aquell dia se sentia molt i molt trist, doncs va anar a la casa de color blau, una senyora estava molt i molt alegre doncs va anar a la casa de color verd, i un nen estava molt i molt enfadat així que va decidir visitar la casa de color vermell.
A tothom li va agradar molt visitar les cases dels fullets, perquè es van adonar que algunes vegades pots estar trist, i unes altres pots estar alegre o enfadat, però que sempre pots contar amb els teus amics o familiars per ajudar-te, com en aquest cas els fullets, que des de aquell dia, tenien les portes de casa seva sempre obertes, per ajudar al seus amics.

- Segona fase:
Un cop finalitzada la història l´educadora en grups de 5 (PG) farà que els infants s´asseguin al voltant de la taula, i amb la seva ajuda, classifiquin les fotografies en cada capsa. La resta dels infants podran jugar als diferents racons de l´aula per distreure's una mica. I així fins que facin l'activitat els 4 grups.

SEGONA SESSIÓ” ( Tarda):

- Tercera fase:

A la tarde, l´educadora els explicarà als infants que els fullets han vingut un altre cop i que aquesta vegada els deixarà les capses i les fotografies a tots per a que les mirin i juguin amb elles, però que tenen que anar amb molt de compte de no trencar res, perquè sinó els fullets es posaran tots tres molt tristos i hauran d´anar tots a la capsa de color blau.
Durant aquesta sessió encara que és lliure, l´educadora els observarà i de tant en tant,
s´aproparà a un infant i li preguntarà com se sent la persona de la fotografia que té a la mà, també li demanarà que amb llenguatge gestual li representi l'emoció, si veu que li costa la mateixa educadora li ensenyarà.
A un altre infant també li pot preguntar si per exemple té una imatge d´una persona enfadada quina són les coses que li fan enfadar a ell/a.

Un cop finalitzada l´activitat, l´educadora demanarà els infants que l´ajudin a recollir el material, classificant les fotografies a les seves capses i les deixaran al racó de les emocions.
Serà en aquesta tercera sessió quan es durà a terme l'avaluació, i en funció dels resultats es continuara treballant el tema a partir del que ja saben i guiant-los per a que el procés continuï creixent segons els objectius d'aprenentatge proposats.


"El semàfor de les emocions"

L’educadora/or començarà la classe plantejant al grup l’activitat proposada, en aquest cas “El semàfor de les emocions”. Mitjançant aquesta temàtica, els infants s’asseuran en forma de U perquè tothom pugui veure l’educadora i les fotos referents  a situacions quotidianes que provoquen emocions.
L’educadora/or explicarà que les emocions són senyals. Algunes vegades aquests senyals indiquen que s’ha de parar, que no es pot avançar, tal com fan els vianants o els vehicles davant d’un semàfor en vermell. Posarà, doncs, èmfasi en la importància del llum vermell.
Explicarà que quan es tenen sentiments molt forts que no es poden controlar, el primer que s’ha de fer és parar-se, segon calmar-se i després resoldre. Amb llenguatge gestual l´educadora els ensenyarà com aturar-se amb cara d´enfadada i respirarà fons per calmar-se ( els dirà això és vermell ), després començarà a caminar poc a poc amb el dit al cap pensant (això és groc) i després es mourà somrient per demostrar que està contenta perquè està més calmada (això és verd)
(Vermell: aturar i calmar-se, Groc: anar poc a poc i pensar, Verd: avançar i solucionar).
El procediment per posar a la pràctica aquesta tècnica és el següent:
1. Presentarà el semàfor amb els tres colors i parlarà sobre quina relació tenen amb les nostres conductes:
*Es treballa amb fotos de diferents situacions quotidianes i s’enganxen per a cada color.
Les fotografies escollides són rellevants i gràfiques perquè els infants puguin expressar allò que senten. Si representa una abraçada els infants es mostraran contents. S’ha d’intentar crear un clima calmat on es pugui parlar ordenadament.
2. S’analitzarà especialment el vermell i faran pràctiques de com calmar-se.
3. Es deixarà penjat el semàfor. Es convenient deixar-lo penjat no només a classe sinó també a diferents espais de la llar.
4. En diferents moments del dia es farà dir en veu alta què cal fer per controlar-se. Repetiran les frases dels semàfors.
5.Practicaran els senyals dels semàfors en situacions reals.
- conflictes durant la jornada escolar.
- quan hi han baralles.
- quan el grup està molt esverat.
- Nosaltres mateixos quan ens sentim malament. Si pot ser ho farem en veu alta, fent de model.
6.Es felicitarà als infants cada vegada que segueixi aquesta tècnica.
Als infants que continuïn tenint dificultats per calmar-se l’educadora/or els recordarà que han de pensar en “el llum vermell” per mostrar confiança en què ho poden fer.


"El conte de la tortuga"

S'iniciarà la classe plantejant al grup l'activitat proposada, en aquest cas “El conte de la tortuga”. Mitjançant aquesta temàtica, els infants s'asseuran en forma de semicercle, per a que tothom pugui veure l'educador mentre explica el conte. El conte que s'explicarà és el següent:
"Fa molt de temps, hi havia una tortuga molt maca que tenia 3 anys, i que es deia Manel . A ella no li agradava massa anar a l'escola a jugar perquè havia de compartir les joguines amb altres infants i a casa seva eren totes per a ella. Preferia estar a casa amb el seu germà i amb la seva mare . A més es comportava malament amb els companys perquè quan volia les joguines que ja tenien altres infants, sense pensar anava i els agafava sense demanar-les i aquests s'enfadaven sovint amb ell. Per això no tenia quasi amics i els nens i nenes del seu grup ja no volien jugar amb ella. Això si quan a en Manel li venia de gust, els demanava si podia jugar també.. i llavors quan li deien que no, ella encara s'enfadava més i més. Alguna vegada si la mestra l'ajudava els deixaven participar en algun joc, però sempre acabava barallant-se i enfadat.
Un dia que estaven tots asseguts a les taules pintant unes flors molt maques per decorar l'aula per a l'arribada de la primavera, va demanar el color verd a la companya que tenia al seu costat i com aquesta li va dir "quan acabi de pintar aquesta fulla te'l dono" i ella el volia ja, li va agafar sense esperar i a més li va trencar la seva flor. La companya va començar a plorar, la mestra va anar a parlar amb la tortuga, li va preguntar molt seria" a tu t'agradaria que t'ho fessin això?" i li va fer tornar el color a la companya i demanar-li perdó amb un petó. Desprès li va donar una flor nova per a que continués pintant i va agafar la flor d'en Manel i no li va deixar acabar-la. En Manel llavors es va tornar a enfadar un cop més.
Al dia següent, no volia anar a l'escola perquè se sentia molt malament, però els seus pares havien de treballar i la seva mare el va acompanyar, pel camí anava pensant que intentaria portar-se bé, compartir les joguines, no molestar als companys... i es van trobar al vell senyor Tortuga , el més savi del seu poble, i que tenia més de 100 anys.
Quan el senyor Tortuga va veure al Manel li va preguntar perquè estava tan trist, i aquest li va explicar el que li passava, que sempre es portava malament i que no tenia amics per jugar. El senyor Tortuga li va somriure i li va dir que comprenia el que li havia explicat perquè feia molt de temps, abans que fos tan savi , ell també s'enfadava quan el renyaven perquè feia coses que no estaven bé. El Manel es va sorprendre, i li va preguntar com havia après a portar-se bé . El senyor Tortuga li va dir : "Bé , Manel, he après a utilitzar el meu protector natural , la meva closca " .
" Tu també pots amagar-te en el la teva closca sempre que tinguis sentiments de ràbia , quan tinguis ganes de cridar, de pegar o de trencar coses . Quan estiguis a la teva closca pots descansar fins que ja no et sentis tan enfadat . Així que la propera vegada que t'enfadis, fica't a la teva closca!
El senyor Tortuga li va explicar al Manel que havia après a dominar en les situacions difícils ficant-se en la seva closca, respirant profundament i relaxant-se(deixant anar tots els seus músculs , deixant que pengin mans i peus, no fent res de força amb la panxa, respirant lentament, profundament). A més, pensava coses boniques i agradables mentre s'estava relaxant .
Després pensava en la situació en què es trobava i en quina seria la millor solució. l així és com va arribar a saber moltes coses i tenir molts amics.
En Manel va pensar que era una bona idea. Quan va arribar a l'escola, i, com cada dia, es va treure les sabates, al igual que els seus companys. Va pensar en córrer a llençar pels aires les sabates dels demés, però se'n va recordar d'allò que li havia dit el senyor Tortuga. Es va ficar al seva closca i va recapacitar, es va relaxar. D'ençà de la seva trobada amb el senyor Tortuga, va anar més a gust a l'escola cada dia, ja que tenia molts amics, i la seva mestra i els seus pares estaven molt contents amb ella. Va deixar de sentir-se enfadada i trista. Ara se sentia alegre i bé.
Vosaltres també podeu fer el que fa el Manel. Quan estigueu molt enfadats perquè us ha passat alguna cosa que no us ha agradat, us podeu ficar a la vostra closca, relaxar-vos i pensar què és el que hauríeu de fer".

Una vegada s'acaba el conte es passa a fer pràctiques de com calmar-se en situacions conflictives. Primer es posaran de bocaterrosa al terra, deixant espai entre ells per a que no arribin a molestar-se. Posteriorment realitzaran estiraments que l'educador anirà explicant, estirant i arronsant els músculs de les extremitats. Seguidament s'aixecaran de terra, i faran una altra activitat. Aixi se'ls guiarà:
- Ara veurem com fem la nostra closca, també dempeus! Serà molt divertit!! És una nova forma per a relaxar-se, i veureu que és molt fàcil. Quan veiem que ens estem enfadant per alguna cosa hem de recordar "pensar com una tortuga".
- Hem de quedar-nos quiets, enganxar les mans al cos, i cridar cap a dins: STOP.
Només ens podem sentir a nosaltres mateixos!!! Estem a la nostra meravellosa closca imaginària!!
- Respirem profundament tres vegades per a calmar-nos.
- Pensem en una solució al problema, o una manera de comportar-nos millor. Ho apliquem tants cops com sigui necessari
D'aquesta manera trobarem millors solucions quan estiguem enfadats, i els nostres amics ens ho agrairan. Podrem jugar tots junts en harmonia i calma.
Ara si que estem tranquils!!


Finalitzada aquesta activitat tornaran a seure en semicercle, tot esperant que l'educador els anomeni, i els assigni parella per a fer l'activitat del pot. Fem seure en una cadira a un dels alumnes, mentre l'altre va omplint un pot amb llapis de colors. Quan el pot sigui ben ple li demanem que el deixi a sobre de la taula, i que segui. Seguidament, el seu company ha de buidar-lo de la manera que cregui més adequada, bé amb suavitat o girant-lo fent-ho caure tot. Preguntem al qui ho ha omplert com se sent. Quina és la seva reacció? Li demanem que posi en pràctica el que hem après al conte que hem explicat abans. Que encara que estigui empipat intenti calmar-se.
Després fem el procés al revés, i intercanviem els papers. Quan arribi el moment de tombar-ho, recordarem el protagonista del conte, i l'implicat recordarà, o no, allò que ha après i experimentat anteriorment. Potser la seva reacció no és la mateixa si es para i pensa com s'ha sentit abans amb el que ha fet el seu company.
Aquesta activitat la podem fer diversos dies, i anar analitzant les reaccions dels infants, si progressen en el seu autocontrol. Quan acabi l'activitat es farà un petit debat sobre allò que han experimentat.


"Massatge amb cançons"

L'activitat començarà de la següent manera: l'educadora tutora explicarà als infants que aquell dia faran dues activitats, totes dues relacionades amb la psicomotricitat i l'expressió de les emocions. El grup classe es dividirà en dos petits grups (l'educadora farà la divisió segons cregui que estaran més equilibrats), de 10 infants cada un. Un primer grup anirà amb una altra educadora a la sala polivalent a realitzar una sessió de psicomotricitat amb mòduls tous, on els infants podran moure's, comunicar-se, transmetre les seves emocions lliurement. Un segon grup es quedarà a l'aula per realitzar una activitat de massatge amb cançons, totes elles relacionades amb l'expressió d'unes emocions que de ben segur seran molt diferents a les que sorgiran a la sessió de psicomotricitat paral·lela.
Una vegada acabin les dues sessions, d'uns 30 minuts aproximadament, els grups s'intercanviaran.

Generalment els massatges (del tipus que siguin) s’associen amb la música relaxant. No hi ha, però, una música específica per dur a terme els massatges infantils: l'educador/a pot utilitzar una música suau a poc volum, música clàssica, sons de la natura, etc.
Del que es tracta és que no hi hagi canvis bruscos de ritme, ni que sigui molt moguda si el que pretenem és relaxar. Cal que la música creï ambient, poder-la sentir mentre fem el massatge en silenci o parlant suaument, si per parlar hem d’aixecar la veu, és que la tenim massa alta.
No sempre cal l’estímul de la música, és a dir, una altra forma de “música” molt recomanable és fer sentir la veu de l'adult: paraules suaus, cançons en veu baixa... també aporten tranquil·litat. Durant el massatge cal procurar que el to de veu sigui constant i suau, que no alteri l’infant ni el ritme del massatge.
Si ens centrem amb el petit grup de 10 infants que realitzarà la sessió de massatge amb cançons, l'educadora farà servir el CD de Massatge amb Cançons de la Dàmaris Gelabert.

Inicialment, i mentre explica el funcionament de l'activitat, posarà de fons la cançó nº 23 (Pla de la calma), que servirà per relaxar-se i preparar-se per la sessió. Explicarà, amb una veu i il·luminacions tènues, que tots els infants hauran de seure al terra, a sobre d'uns coixins, en forma de rotllana, de la qual també formarà part l'educadora. L'activitat servirà per a què els infants trobin un moment de calma dins del moviment i l'activitat diària, reflexió, expressió de les seves emocions, comunicació i relació entre tots els infants...

Seguidament passarà a la cançó nº1 (L'hora del massatge) mentre els infants es van col·locant a la rotllana i es van comunicant amb els companys que tenen al costat amb abraçades, paraules, contacte.
L'hora del massatge, temps per compartir,
lloc per escoltar-nos, estimar-nos i gaudir.
L'hora del massatge, hora de sentir,
les carícies, la tendresa, temps per a tu i per a mi.

Després continuarà amb la cançó nº 7 (El sol i la lluna), que té una melodia molt primaveral i parla de l'amistat en sentit figurat. En aquest cas, cada infant agafarà a la parella de la seva dreta i realitzaran els següents moviments: amb la mà esquerra, dibuixant un cercle sencer al voltant del melic (el sol) seguint el sentit de les agulles del rellotge i de manera constant. S'incorpora la mà dreta fent una mitja lluna.
El sol i la lluna sempre jugant,
la teva panxeta n'és l'amagatall.
Un darrere l'altre a fet i amagar,
corren i s'empaiten, qui sap si es trobaran!
Són molt bons amics i volen passar
boniques estones per poder recordar.
Ara tots seuran mirant al centre de la rotllana, mentre sona la cançó nº 10 (Cor de papallones) i l'educadora utilitzarà un titella de papallona i anirà passant infants per infant dibuixant un cor damunt del pit de cada un d'ells.
Un cor ple d'emocions, un cor ple d'il·lusions,
un cor ple, ple de coses bones, vola amunt com les papallones.
Volen, volen, plenes de vida.
Volen, volen, amb alegria.
Volen, volen, plenes de vida.
Volen, volen, volen amunt.

A continuació, l'educadora repartirà una ploma petita a cada infant per seguir les indicacions que anirà dient la cançó nº 22 (La ploma): la ploma serà el mitjà per fer el massatge. La cançó descriu el caràcter de diferents ocells i els infants, amb la ploma, representaran aquest caràcter pel cos del company (ràpid, sedós, amorós...). A la tornada, mouran lliurement la ploma estimulant diferents parts del cos, i a les estrofes s'adaptarà el moviment de la ploma al canvi rítmic que es produeix entre el principi i el final, de manera que l'ocell de tempesta i el del paradís es mouran ràpidament, i l'ocell sedós i el de paper, més lentament. Els infants podran realitzar aquest massatge a qualsevol dels companys que tingui a cada banda o a ell mateix, però mai es podran aixecar del seu lloc.
Sent que fineta i suau, la ploma, la ploma, la ploma de l'au.
Un ocell l'ha perdut, la ploma, la ploma, la ploma ha caigut.
Serà de l'ocell de tempesta, que quan bufa el vent no protesta.
Serà de l'ocell sedós, el més elegant i amorós.
Sent que fineta i suau, la ploma, la ploma, la ploma de l'au.
Un ocell l'ha perdut, la ploma, la ploma, la ploma ha caigut.
Serà de l'ocell del paradís, que és ràpid i enamoradís.
Serà de l'ocell de paper, el més juganer i petoner.
Sent que fineta i suau, la ploma, la ploma, la ploma de l'au.
Un ocell l'ha perdut, la ploma, la ploma, la ploma ha caigut.

La següent cançó que es treballarà serà la cançó nº 16 (La mona). Els infants hauran de colocar-se en rotllana (un darrera de l'altre, com si fos un tren) per fer-li el massatge al company/a que li dona l'esquena, i representarà que les seves mans seran uns patins que porta posats una mona a qui agrada molt patinar. Les mans s'aniran desplaçant per l'esquena del company/a: l'educadora anirà fent aquests moviments i els infants l'hauran de copiar:
Una mona molt bufona, que somiava patinar,
va trobar-se uns bons patins i al moment se'ls va posar.
Molt contenta patinava, però somiava relliscar
des de dalt de la muntanya anar baixant fins al final.
I va pujar i...
Va baixar com un coet, va baixar com un llampec,
i la moca somiadora ja somiava pujar més.
Va pujar i...
Va baixar la vertical; va baixar, no es va fer mal,
i lliscava la baixada com si fos professional.
Una molt bufona no deixava de somiar
i tot el que es proposava es podia fer real.
Aquí va la cantarella que no hauries d'oblidar:
siguis mico, siguis mona, mai no deixis de somiar.

Aprofitant que els infants estaran una mica activats, posarem la cançó Massatges del DVD Canta! I del CD Cançons per aprendre 3-7 anys Vol. II, on cada infants haurà de continuar fent el massatge al company del seu davant, a l'esquena. L'educadora anirà guiant als infants amb els moviments que farà cada animal que diu la cançó. https://www.youtube.com/watch?v=2RaUhbr7Jms


Dibuixo amb el tou del dit, l'esquena és la meva pissarra.
Dibuixo la lluna quan surt a la nit,onades que ballen al mar.
Pugen ratolins tornen a baixar.
Venen formiguetes que mai s'estan quietes.
Pugen elefants trepitjant el fang.
Venen els goril·les trepitjant formigues.
Dibuixo amb la meva mà, l'esquena és la meva pissarra.
Dibuixo pilotes, la llar del cargol,bombolles, planetes i el sol.
Pugen cocodrils mossegant teixits.
Venen ocellets picant amb el bec.
La corona al cap, un mocador llarg.
Pugen papallones dibuixant les ones.
Dibuixo amb el tou del dit, l'esquena és la meva pissarra.
Dibuixo la lluna quan surt a la nit,onades que ballen al mar.

Finalment, per agrair el moment que acabaran de compartir, alhora que servirà com a senyal per indicar als infants que el massatge ha acabat i per donar-lis seguretat, s'escoltarà la cançó nº 18 (Massatge amb cançons) i l'educadora passarà infant per infant fent-los una carícia a la cara per acomiadar-se.
Dolces les carícies ens han emocionat;
tendres els somriures ens han apropat.
Belles melodies ens han acaronat;
somnis de poeta s'han fet realitat.
Gràcies pel dolç moment, t'estimo fins el cel.
Mirades d'amor, milers d'emocions, massatge amb cançons.

I, per recollir tranquil·lament, s'utilitzarà la cançó nº 24 (Mar endins), que és música sense lletra.